Una piscina romana enmig de Jerusalem

Desembre 13, 2010

Un grup d’arqueòlegs troben una casa de banys romana a la zona antiga de la ciutat, que es remunta al segle II de la nostra era

Els arqueòlegs excavaven a la vella ciutadella emmurallada de Jerusalem per a construir un modern Mikbe (bany ritual jueu), però en canvi s’han trobat amb una joia de l’arquitectura romana: una casa de banys que data d’almenys 1.800 anys. El descobriment llança un halo de llum al que es va conèixer com a Aèlia Capitolina, la ciutat que va ser fundada l’any 135 de la nostra era sobre les ruïnes de Jerusalem després de la destrucció del Segon Temple per les hosts de Titus Vespasià.

“Ens va sorprendre trobar aquesta casa de banys”, ha dit Ofer Sion, director de l’excavació. “Les rajoles de la piscina tenen estampat el símbol de la Desena Legió Frentesis-LEG XFR-i pel que sembla es feien servir per cobrir un canal tallat en roca al fons de la piscina”, ha afegit l’expert, encarregat del treball de part de la Autoritat d’Antiguitats d’Israel (AAI)

“Sabem que el campament de la Desena Legió estava situat dins dels límits del que coneixem avui com la Ciutat Vella, probablement a la regió del barri armeni. Aquesta afirmació es veu reforçada per aquest descobriment prop del barri jueu i que mostra que una multitud de soldats estaven propagats i que també eren actius fora del campament, en altres parts de la Ciutat Vella “, ha afegit Sion.

El descobriment és important, subratlla el professor Yuval Baruch de l’AAI, perquè és la primera vegada que es descobreix un edifici pertanyent a una legió romana, tot i les àmplies excavacions arqueològiques realitzades al barri jueu. Fins ara, l’absència d’algun descobriment d’aquest tipus havia fet pensar que Aelia Capitolina, la ciutat romana que va erigir l’emperador Adrià sobre les restes de Jerusalem, era una àrea petita i limitada.

“La troballa, al costat d’altres descobriments dels últims anys, mostra que la ciutat era considerablement més gran del que estimàvem anteriorment. Tota informació sobre Aèlia Capitolina és valuosa i pot contribuir enormement a les investigacions sobre Jerusalem, perquè va ser una ciutat que va condicionar la personalitat i l’aparença de l’antiga Jerusalem i com la coneixem avui dia. La forma de la ciutat n’ha determinat el perfil de les muralles i la ubicació de le portes fins a l’actualitat “, ha afegit Barcuh.

Font: diari “El País” del 22-XI-2010.

Notícia aportada per l’alumne Pol Felip de 1r BAT.

Anuncis
%d bloggers like this: