Pàgina d'inici > Baccalaureatus_I, Baccalaureatus_II, Historia Romae, Latinus_IV_ESO > Què era “El llatí dels pobres”?

Què era “El llatí dels pobres”?

Setembre 28, 2009

Com deia el filòsof llatí Boeci: “l’opinió general no mira el mèrit de les coses, només l’èxit de què gaudeixen…”

El “llatí dels pobres” o esperanto. Així anomenaven, fa vora cent anys, aquella llengua aglutinant, filla espúria del llatí, de què us he parlat avui a classe, aquells que, essent rics, tenien el privilegi d’estudiar el llatí clàssic a les escoles i a les universitats.

El llatí clàssic -a un nivell de competència total- era una llengua que, a causa de la riquesa formal, només es podia adquirir amb un estudi llarg i fet a consciència; així doncs, només els rics, que tenien tot el temps del món, hi podien optar. Els pobres rarament podien fer estudis secundaris o universitaris.

L’esperanto, com que havia estat concebut per ser molt regular, no costava gens d’aprendre i d’utilitzar, al cap de poc temps d’haver-lo començat a estudiar (almenys per assolir un nivell mitjà -com hem insistit a classe, ja que per dominar una llengua cal esmerçar molt de temps i d’esforç).

És per això doncs que aquesta llengua planificada va tenir molt d’èxit entre les classes populars. Molts obrers es reunien el diumenge per estudiar l’esperanto i els llibres de ciència que s’havien traduït en aquesta llengua.

Curiosa efemèride:

Fa cent anys que es va celebrar a Barcelona el V Congrés Universal d’Esperanto. Hi van assistir totes les autoritats de l’estat espanyol, el rei inclòs. No va ser precisament una iniciativa de poca volada, hi participà tot el país en massa, com en els Jocs Olímpics del 92.

A tall d’apunt cal esmentar que:

Abans de la Primera Guerra mundial el problema d’una llengua universal, que no fos directament la del més poderós encara es plantejava com una opció necessària per la pau universal. Després de les dues Guerres Mundials tot es va acabar definint per la llengua dels vencedors. Sense tenir en compte que aquesta imposició era fonamentalment injusta, ja que científicament parlant no hi ha llengües superiors a les altres. Totes compleixen les funcions per a les quals s’utilitzen sense problemes.

Personatges rellevants de la nostra història han estat esperantistes: el polític Andreu Nin, el poeta i traductor Carles Riba i el folklorista Joan Amades (dels quals celebrem enguany els aniversaris) en són uns bons exemples.

ex-libris esperanto amades

Ex libris – expressió llatina- etiqueta que un amant dels llibres enganxa als llibres que col·lecciona i que conté un lema o “motto” -frase sentenciosa.

Aquí podem veure el lema de Joan Amades, en esperanto:

Per, pri, pro, por Esperanto

“Usant l’esperanto, parlant de l’esperanto, a causa de l’esperanto i per l’esperanto”.

Vaja, volia que quedés ben clar que ell era un incondicional d’aquesta llengua!

Si parleu amb els vostres avis segur que us diran “si l’esperanto… fa tant de temps que no se’n parla a la tele. Era una boníssima idea…”

La wikipedia en esperanto no és, però, de les petites: http://eo.wikipedia.org

Per cert a Garbí també hi ha ex-libris, els sabríeu localitzar?

Anuncis
%d bloggers like this: