Una piscina romana enmig de Jerusalem

Un grup d’arqueòlegs troben una casa de banys romana a la zona antiga de la ciutat, que es remunta al segle II de la nostra era

Els arqueòlegs excavaven a la vella ciutadella emmurallada de Jerusalem per a construir un modern Mikbe (bany ritual jueu), però en canvi s’han trobat amb una joia de l’arquitectura romana: una casa de banys que data d’almenys 1.800 anys. El descobriment llança un halo de llum al que es va conèixer com a Aèlia Capitolina, la ciutat que va ser fundada l’any 135 de la nostra era sobre les ruïnes de Jerusalem després de la destrucció del Segon Temple per les hosts de Titus Vespasià.

“Ens va sorprendre trobar aquesta casa de banys”, ha dit Ofer Sion, director de l’excavació. “Les rajoles de la piscina tenen estampat el símbol de la Desena Legió Frentesis-LEG XFR-i pel que sembla es feien servir per cobrir un canal tallat en roca al fons de la piscina”, ha afegit l’expert, encarregat del treball de part de la Autoritat d’Antiguitats d’Israel (AAI)

“Sabem que el campament de la Desena Legió estava situat dins dels límits del que coneixem avui com la Ciutat Vella, probablement a la regió del barri armeni. Aquesta afirmació es veu reforçada per aquest descobriment prop del barri jueu i que mostra que una multitud de soldats estaven propagats i que també eren actius fora del campament, en altres parts de la Ciutat Vella “, ha afegit Sion.

El descobriment és important, subratlla el professor Yuval Baruch de l’AAI, perquè és la primera vegada que es descobreix un edifici pertanyent a una legió romana, tot i les àmplies excavacions arqueològiques realitzades al barri jueu. Fins ara, l’absència d’algun descobriment d’aquest tipus havia fet pensar que Aelia Capitolina, la ciutat romana que va erigir l’emperador Adrià sobre les restes de Jerusalem, era una àrea petita i limitada.

“La troballa, al costat d’altres descobriments dels últims anys, mostra que la ciutat era considerablement més gran del que estimàvem anteriorment. Tota informació sobre Aèlia Capitolina és valuosa i pot contribuir enormement a les investigacions sobre Jerusalem, perquè va ser una ciutat que va condicionar la personalitat i l’aparença de l’antiga Jerusalem i com la coneixem avui dia. La forma de la ciutat n’ha determinat el perfil de les muralles i la ubicació de le portes fins a l’actualitat “, ha afegit Barcuh.

Font: diari “El País” del 22-XI-2010.

Notícia aportada per l’alumne Pol Felip de 1r BAT.

Per donar la benvinguda al nou diari “Ara” una entrada del bloc “Ara aprendre llengües” sobre el color blanc

Des de la incandescència:

A l’època dels romans els candidats a les eleccions anaven vestits de blanc, com delata la mateixa paraula, candidat, que utilitza una de les dues formes per indicar el color blanc del llatí (candidus o albus: després vindrien els pobles germànics amb l’aportació de la paraula blanc a una àmplia àrea geogràfica romànica, inclosa la catalana). Avui dia els candidats a les eleccions no van de blanc, tot i que el seu ofici no és altre que ensenyar potetes enfarinades, com el llop a les cabretes, per veure si els deixem passar a recollir el vot. Els electors ja n’estem tips que la unitat per la dignitat del país sempre acabi sent impossible. El nostre estat d’ànim després del naufragi de l’Estatut ha superat la rojor més virulenta; ha arribat a la blancor de la incandescència. Aquesta legislatura, amb tot, ha de ser la de la fi de la candidesa. No podem permetre als nostres polítics que ens continuïn tractant com si fóssim albats.

• http://mestres.ara.cat/
• http://mestres.ara.cat/araaprendrellengues/2010/11/27/hola-mon/

El Colosseu romà obre al públic els calabossos dels gladiadors

 

 

Els calabossos subterranis del Colosseu romà, considerat com un dels grans assoliments de l’arquitectura i on els gladiadors s’enredaven en combats mortals, s’obriran al públic per primera vegada.                                                                                                 

Una zona superior de l’antic monument que era tancada des de la dècada de 1970 també serà accessible per als visitants i els oferirà una vista de l’antic fòrum de Roma.
L’obertura de les sales subterrànies, on els lleons i els tigres eren engabiats i els gladiadors esperaven per trobar la seva destinació, i del tercer nivell superior de l’amfiteatre de l’any 80 DC es produeix després de la recent restauració del monument.

“La gent tindrà per primera vegada l’oportunitat de baixar als llocs on s’organitzaven els jocs i espectacles”, va dir Rossella Reva, directora del Colosseu.
Des de la Libitina Porta – “Porta de la Mort” -, a través de la qual els cossos sense vida eren portats fora de l’amfiteatre -, els visitants podran entrar en les “entranyes” del Colosseu.

El Colosseu, que va ser visitat per uns 4,5 milions de persones en els primers vuit mesos de 2010, es troba en un estat lamentable i abans de la reobertura de les noves àrees, només el 35% del monument era accessible per als visitants.
A principis d’aquest any, després que caiguessin uns trossos de l’estructura, es va rellançar el debat sobre la seguretat dels visitants en el monument i, en general, l’estat dels tresors arqueològics d’Itàlia.
Al juliol, el Ministeri de Cultura va dir que estava buscant patrocinadors privats per tractar de tancar un forat de 25 milions d’euros en fons per a la restauració i neteja.

Notícia aportada per l’alumna de 1r BAT Montserrat Nogal

Font:  http://www.culturaclasica.com/?q=node/3811

De Bàrcino a Bcn

A la web de l’Ajuntament de Barcelona, apartat d’història, hi podeu trobar informació multimèdia sobre els orígens romans de la ciutat de Barcelona (Barcino-onis). Paga la pena escoltar els vídeos i llegir-ne les explicacions històriques.

Cliqueu aquí per a accedir-hi.

Informació proporcionada pel professor Josep Porres.

“L’últim temple d’August a Tàrraco s’ocultava sota la Catedral”

Gràcies a una prospecció geofísica realitzada al subsòl de la catedral de Tarragona s’ha pogut determinar que s’hi troba un temple de vuit columnes frontals dedicat a August.
Aquest temple es va manar construir l’any 15 d.C. i la catedral que es situà a sobre de les ruïnes es va construir al segle XII.

Link

 Ha aportat la notícia l’alumne Dídac de 1r BAT .

Arqueòleg afeccionat troba casc romà al Regne Unit

Un arqueòleg afeccionat de Cúmbria, Regne Unit, ha trobat utilitzant un detector de metalls un espectacular casc romà.

Roman cavalry helmet found with metal detector may go abroad at auction

Bronze helmet valued at £300,000 uncovered at farm near Crosby Garrett in Cumbria.

To read further

XV Triumvirat Mediterrani a l’Escala

El triumvirat és una festa lúdica, és a dir, amb joc i diversió, i també és cultural. Aquesta festa es celebra cada any a l’Escala organitzada per la Comissió del Triumvirat Mediterrani, i aquest any, es celebra entre les dates de l’1 de maig fins al 16 de maig.

Aquesta festa està dedicada a la convivència de tres cultures: indiqueta, grega i romana. La festa es celebra per diversos llocs de l’Escala ja que es fan fires i salons: a diversos restaurants es pot anar a tastar els plats grecoromans; a la platja, durant el dia, fan diverses activitats com balls; reprodueixen combats romans; reprodueixen la venta d’esclaus; fan un entrenament militar; fan tir amb arc; es pot veure la vida quotidiana a un campament romà; fan obres de teatre, espectacles… I a diversos locals del poble et poden ensenyar els oficis artesanals de l’època, t’expliquen com funcionava un forn de ceràmica, hi ha mercats d’artesania i productes naturals, es fan passejades en poni… I moltes més activitats. A part de totes aquestes activitats, també es prepara un concurs de fotografia per a tots els aficionats.

Notícia presentada per l’alumna de 1r BAT Carla Torres.

Domus romana de Barcelona “inaugurada” per Sant Jordi

El proper dia 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, s’obre al públic un nou espai arqueològic habilitat pel Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya i que gestionarà el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), de l’Ajuntament de Barcelona.

 

La Domus Romana i les Sitges Medievals del Carrer de la Fruita és un nou centre patrimonial de primer ordre, on conviuen en un mateix jaciment vestigis de la Barcino romana i restes d’un casal del Call, el barri jueu de la Barcelona medieval. D’època romana es conserven part de les estructures i la decoració d’un conjunt format per una residència senyorial (domus) i tres establiments comercials (tabernae) del segle IV, ubicat a tocar de l’antic fòrum, el centre neuràlgic de Barcino. Del casal medieval, dels segles XIII-XIV, s’han recuperat sis sitges de grans dimensions, que probablement devien formar part de l’alfòndec, l’equipament del call que acollia als mercaders i els seus productes.

 

El jaciment es troba en el subsòl de la Casa Morell, edificada el 1851 a tocar de la Plaça Sant Jaume, on els vestigis romans i medievals van ser descoberts el 1999, en rehabilitar-se com a edifici administratiu de la Generalitat de Catalunya. En una acció conjunta de la Generalitat, responsable de l’excavació arqueològica i l’adequació de les restes per a la visita, i el MUHBA, que es fa càrrec de la gestió del centre patrimonial, el nou espai s’obrirà al públic per primer cop per la Diada de Sant Jordi.

Text: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do;jsessionid=QK0vLQXN6BLgKzppVq22JZtGmh1J4vHPq4tT2CXc19LBt9lb7p6w!1918387763?id=34229&idioma=0&departament=47&canal=

Informador: el professor Josep Porres.

Estatueta romana, excavació de Baelo Claudia

L’excavació que la Conselleria de Cultura està duent a terme en el “Decumanus Maximus” (carrer principal) del conjunt arqueològic de Baelo Claudia a Cadis ha permès trobar una estatueta romana de poc més de vuit centímetres que data dels segles I o II d.C.

Fonts de la Conselleria de Cultura van explicar a Europa Press que la peça, que actualment està en procés de restauració, sembla estar relacionada amb el culte als déus i genis protectors romans. Segons van indicar, es tracta d’un probable Hèrcules, representat gairebé despullat, vestit tan sols amb un sol calçó i un casc que li cubreix el cap (com un murrió). Així van descriure aquesta figura de bronze, que també representa una forta complexió física, barba curta i el peu esquerre lleugerament avançat al dret. A la seva mà esquerra, oberta, probablement hi portava les pomes del jardí de les Hespèrides, i a la mà dreta (que té el braç cap a dalt i el colze doblegat) la maça, que no s’ha conservat.

Segons les mateixes fonts, el descobriment durant la intervenció arqueològica del “Decumanus Maximus” (que continua en marxa) ha permès documentar l’estatueta en un context domèstic, que relacionaria el seu culte a un àmbit privat a mesura de geni protector en un paper lligat a la intimitat. Baelo Claudia és un dels conjunts arqueològics enclavats a la Xarxa d’Espais Culturals d’Andalusia (RECA), on la Conselleria de Cultura ha organitzat una sèrie d’activitats per celebrar el Dia d’Andalusia. L’objectiu d’aquestes activitats és apropar els ciutadans d’una manera més lúdica al patrimoni andalús i difondre els valors que aquest llegat històric representa, com a senyal d’identitat cultural i element de desenvolupament sostenible.

Notícia traduïda i aportada per Norma Pedemonte, 1r Bat.

http://historiayarqueologia.wordpress.com/2010/02/28/hallan-una-estatuilla-romana-en-la-excavacion-del-decumanus-maximus-de-baelo-claudia/

Ars medica, una exposició sobre la salut a l’època romana

El vint-i-dos de febrer, es va inaugurar una exposició dedicada a la medicina en època de l’Imperi Romà anomenada “Ars Medica, la medicina a l’època romana”. És una exposició produïda pel Museu de Sant Boi i que es podrà visitar fins al 18  d’abril gratuïtament a les Termes Romanes situades a l’avinguda Maria Girona de la població de Sant Boi.

L’art de guarir des de l’antiguitat s’ha entès de diferents maneres. La seva concepció inicial estava vinculada amb la religió i la màgia però més endavant es considera la medicina com una ciència. L’exposició “Ars Medica” fa un recorregut didàctic sobre aquesta evolució.

En la prehistòria les plantes curatives eren incorporades en els coneixements de la pràctica pre-mèdica .Els fets immaterials eren relacionats amb la medicina pels nostres avantpassats i els càstigs divins i els pecats segons els homes que dominaven l’art de guarir eren la causa de les malalties.

La figura del metge s’inicia aplicant les primeres pràctiques homeopàtiques. Durant la civilització grega per primera vegada la medicina va esdevenir una ciència. El pensament racional i l’estudi i observació de la natura van assentar les bases de la nova concepció de la medicina. El segle III aC va néixer la figura del metge com l’entenem actualment.

Aquesta exposició fa una revisió sobre la pràctica del guariment a l’època romana, una civilització que va aplicar les primeres pràctiques homeopàtiques amb antídots o contraverins, i on no van faltar els archiatri, metges municipals que estaven obligats a curar els més necessitats gratuïtament.

També en el taller es podrà experimentar “directament” amb els estris que feien servir, com preparar un senzill analgèsic per al mal de dents com era la sal amb aigua, la salmorra, o fer una corona de flors contra la migranya.

Font de la notícia: l’alumna Carla Bermejo de 1r BAT.

Enllaç:  http://achv.wordpress.com/2009/02/26/ars-medica-una-exposicio-sobre-la-salut-a-l’epoca-romana/