Anna Perenna era la deessa que simbolitzava el pas etern dels anys “per annus > perenna”. Era una festa molt concorreguda i ben regada de vi. Se’n celebrava la festivitat el dia 15 de març.
Segons Ovidi era la mateixa Anna germana de Dido, amant d’Eneas.
El 15 de març, igualment, es va produir l’assassinat de Juli Cèsar en mans de Brutus, Càsius i els altres conjurats.
Avui, primer de març, començava l’any per als romans.
Juno (moneda de l'esquerra), símbols de Vulcà (moneda de la dreta)
Era també la festa de les dones paridores i de les ja parides, és a dir, la festa de les matrones o Matronalia i en honor de Juno -us recordem la temàtica de la pel·lícula “Juno”… El mateix dia de l’any 375 a.C. va ser dedicat sobre el turó de l’Esquilí un temple a Iuno Lucina (Juno que dóna la llum), que protegia els parts.
Feriae decembris
Festes del mes de desembre.
Festa de la Bona Dea – deessa verge que s’associava a la puresa i a la fertilitat de les dones. Tenia també poder curatiu. Era venerada pels ciutadans pobres, els esclaus i les dones, que li demanaven salut i fertilitat. La seva festa es celebrava el dia 4 de desembre, només hi assistien dones i el ritual se celebrava a casa d’un magistrat important.
Faunàlia - festa dedicada al déu Faunus, déu amb banyes de bóc, associat amb el déu grec Pan. Déu doncs dels boscos i també de la profecia.
La seva festa se celebrava el dia 5 de desembre, en què els camperols li portaven ofrenes i ballaven en el seu honor.
Agonalia - el dia 11 de desembre, se celebraven sacrificis en honor del déu Sol Indiget (sol original).
Consualia - el dia 15 de desembre, se celebraven sacrificis a Consus, déu del consell.
(continuarà)
——————–
Per accedir al vocabulari aneu al menú de dalt “documents” (o bé al lateral, a “pàgines” > “documents”), introduïu el codi en minúscules i cliqueu sobre l’enllaç. El document del vocabulari és en format .pdf sense protegir.
Bona feina.
En honor a Júpiter, els romans, el dia 13 de novembre, celebraven durant els Ludi Romani un convit molt especial dedicat al deú, Epulum Iovis. Es convidava els déus a l’estadi i hi entraven en forma d’estàtues sobre jaços molt rics i coixins molt refinats anomenats “pulvinaria”. Se ‘ls col·locava al voltant de la taula i se’ls servien les millors exquisideses.
Els “epulones” o servidors dels déus en aquest banquet feien les funcions de les divinitats, és a dir, es menjaven ells mateixos els continguts dels plats.
El 15 de novembre se celebrava el festival de la deessa
Ferònia. Era una deessa agrícola, dels boscos i de les fonts. Era molt important per als llatins.
El 15 d’octubre se celebrava l’”Armilustrium” (“purificació de les armes”), en honor del déu Mart i a fi de purificar les armes per al període de pau successiu a les campanyes militars de l’estiu. Les legions, aplegades al Circ Màxim, feien una desfilada i deposaven les armes. Els sacerdots Salis conduïen les tropes sota la llum de les torxes cap a l’Aventí per tal de fer-hi sacrificis d’animals i balls amb les armadures posades.
Els Salis carreguen els escuts de Mart
El dia 11 arribaven els Meditrinalia festa destinada a celebrar la verema. S’oferien libacions (brindis) als déus. El mot “meditrinàlia” ha estat associat amb el verb “medeor” -curar. El vi té propietats curatives.
El dia 13 s’esqueia els Fontinalia, festa dedicada al déu de les fonts, Fontus. Recordem que en la mentalitat primitiva dels romans totes les coses de la natura que eren importants per a l’home estaven habitades per un “numen”, força divina, déu.
El dia 15 tenia lloc la gran festa de l’October Equus. Era una festa brutal, primitiva i misteriosa. Se celebrava una cursa al circ (estadi) i el cavall esquerre de la parella guanyadora se sacrificava al déu Mart. La cua es llançava a la règia (antic palau del rei) perquè taqués de sang la llar de foc sagrada. Aleshores es produïa un combat per aconseguir-ne el cap entre els habitants del barri de la Subura, que el volien penjar al capdamunt de la Torre Mamília, i els del barri de la Via Sacra, que el volien posar a la règia.
Dia 5 d’octubre – a.d. III. Non. Oct.
Els romans creien que el dia 5 d’octubre era un d’aquells tres dies en què les portes entre el passat i el present, entre els vius i els morts, eren obertes: “mundus patet”, “la porta del món és oberta”.
Conta la llegenda que Ròmul, el fundador de Roma, va cavar un clot i hi va colgar cereals i fruits. Després hi va abocar terra dels diversos indrets d’on provenien la gent que havia assistit a la fundació de la nova ciutat. Finalment ho va segellar tot amb una roca. Aquesta roca es retirava tres cops l’any, tres dies de mal averany, en els quals hom deia que “el món era obert”. En altres llocs d’Itàlia existien també “mundi”, que eren les portes d’accés als déus “Manes”, els déus infernals.
Romulum, enim, urbis conditorem, fossam fodisse et cerealia atque alias fruges defodisse fertur. Humum deinde iniecisse ex terris eorum qui ad urbem nouam conditam adcurrissent. Denique omnia saxo cooperuisse. Quod saxum ter in anno sublatum, dies tres nefastos esse ducebantur, “mundus patet” aiebant. Aliis in locis Italiae alii “mundi” erant, qui diis Manibus accessum esse incolae putabant.
Des del Renaixement s’han dissenyat molts jardins d’inspiració clàssica que tenen entre els seus elements una entrada a una gruta que s’anomena la “bocca dell’inferno”. És l’equivalent modern del vell tema del “mundus patet”.
4 d’octubre – a.d.IV. Non. Oct.
Se celebrava la cerimònia agrícola anomenada “Dejuni de Ceres”.
Per donar les gràcies pels fruits de la terra les dones romanes feien un dejuni ritual en honor de la deessa autòctona Ceres. Del nom d’aquesta deessa deriva precisament “cereals”, fruits que ella atorga als humans.
Romae sacra ad Cerem, agricolarum deam, dicata faciebantur, quae “Ieiunium Cereris” nominabantur.
Ad gratias pro frugibus agendas mulieres Romanae ieiunium Cereri, indigenae deae, conficiebant. Ab ea dea nomen ducunt “Cerealia”, fruges, quas ea quotannis mortalibus praebet.
Simulacrum Cereris
Del dia 4 al dia 19 de Setembre tenien lloc a Roma els Ludi Romani -”Jocs Romans”- en els quals els romans retien honors a Júpiter -el més important dels Déus- per mitjà d’una processó al temple de Júpiter el Millor el Més Gran (Iuppiter Optimus Maximus) situat al mont Capitoli de Roma. Portaven imatges dels principals déus; es feien curses de carros i desfilades militars.
A pridie Non. Sept. ad XIII Kal. Oct. Ludi Romani – uel Magni- Romae faciebantur. Iuppiter -primus Deorum- a Romanis per pompas ad Iovis Optimi Maximi aedem, monte Capitolio sitam, colebatur. Praecipuorum imagines deorum portabantur, cursus ac pompae celebrabantur.
Iuppiter Tonans - Júpiter tronador
Mons Capitolium a l'actualitat
Significat: estaven destinades a donar gràcies als déus per les victòries militars aconseguides durant l’estiu (recordem que les campanyes militars eren de març a agost, quan el clima era millor).
Significatio: Deis gratuli pro aestiuis victoriis eorum destinatum (agmina enim ab Martio ad Augustum durabant, ubi tempestas optima erat).
Actualment la majoria de conflictes bèl·lics s’escauen a l’estiu, igualment.
Etiam in praesenti maior pars bellorum aestate fiunt.
